La setmana passada parlàvem de diverses formes de vida de les gallines que produeixen els ous que podem comprar. Darrerament a les nostres ciutats estan proliferant els horts urbans i tota una cultura de produir aliments de forma local.
Seguint aquesta línia, a moltes llars urbanes (normalment a cases unifamiliars amb jardí) hi torna a haver gallines. La idea és tenir una font d'ous frescos, sent conscient al 100% de la forma de vida de les gallines que els han post. També és una manera de no perdre el contacte amb la natura i de tenir una mascota exòtica que pot divertir els nens.
Malauradament, molts dels urbanites que s'han apuntat a adoptar gallines no saben que les gallines no ponen ous durant tota la seva vida. Arriba un moment en què, com passa amb les dones, deixen de ser fèrtils. I aleshores se'ls planteja el dilema: què faig amb una gallina que ja no pon ous? La segueixo alimentant? L'abandono al bosc?
Antigament, els pagesos que tenien gallines no s'estaven per romanços. Imaginem que la frase "gallina vella fa bon caldo", deixant de banda el seu sentit figurat, té el seu origen en aquest "problema". Però avui en dia, molts urbanites agafen massa afecte a les gallines i no són capaços de convertir-les en el seu sopar.
Als EEUU, on la cultura neorural té força seguidors, existeixen diverses granges que ofereixen la possibilitat de jubilar les gallines o altres animals. Fins i tot, de tant en tant, surt algun milionari excèntric disposat a erigir-se en una mena de Schindler de les gallines.
Un nen observa una gallina a Animal Place, el santuari per a animals on un milionari ha enviat 3.000 gallines.
Darrere d'aquesta anècdota tan curiosa hi ha una reflexió important sobre si els animals que mengem han de ser alguna cosa més que un producte de consum o si es pot compaginar el fet de menjar-los i que els donem un tracte més humanitari.
Properament, intentarem tractar aquest tema més a fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada