dijous, 29 d’agost de 2013

Com triar bons melons?

Triar fruita és tot un món. Perquè quan anem al mercat podem utilitzar la vista, el tacte, l’olfacte i fins i tot la oïda però normalment no la podem tastar.

En algunes fruites, la percepció encara està més restringida perquè en veiem la part de fora però no la que es menja. El cas del meló és probablement el més paradigmàtic, ja que fins i tot té frases fetes a la cultura popular que fan referència a la incògnita de si sortirà bo o dolent. Per exemple:

És un meló per obrir.

Avui donem uns consells bàsics per triar bons melons.

File:Melon santa.jpg
Ens centrem en la varietat de meló verd, que és el més consumit al nostre país.


  • Ha de ser dens. Entre dos de la mateixa mida, agafeu el que pesi més. Que soni ple quan li donis un cop.
  • La pell ha de ser una mica rasposa.
  • El fons de la pell ha de ser groc.
  • Comprar-los quan en sigui temporada. Els millors són del juliol i l’agost.
  • Que tinguin les puntes arrodonides, no punxegudes.


I vosaltres, teniu altres trucs per triar melons?

dimarts, 27 d’agost de 2013

Som el que mengem? (3)

Els humans tenim unes arrels biològiques o genètiques i unes altres de culturals. Quan mengem, a més d’incorporar uns nutrients determinats, també estem menjant molts elements culturals o històrics.

Quan anem a casa de l’àvia i ens prepara un estofat que ha passat de generació en generació durant segles, aquell menjar diu molt de qui és la nostra àvia. I, quan l’assaborim i l’incorporem al nostre cos, també passem a formar part de la història gastronòmica de la família.

Les receptes pertanyen a una àvia, a una família, a una regió, a un grup ètnic o a una classe social. En definitiva, cada cop que mengem o cuinem ens estem apropant a una cultura gastronòmica o a una altra. Ens estem definint respecte al menjar.

Segons la manera de menjar de cadascú, podríem establir els següents grups:
  • Tastaolletes: els agrada gaudir dels milers de possibilitats que ofereix internet i una ciutat cosmopolita.
  • Identitaris: gaudeixen amb els plats “de tota la vida” i s’identifiquen amb la cuina amb què han crescut.
  • Conscienciats: prioritzen l’origen dels aliments i la història que hi ha darrere d’ells. I es fan vegetarians o vegans o defensors dels productes d’agricultura ecològica per evitar contribuir a l’impacte negatiu sobre el nostre entorn natural.
  • Saludables: busquen la salut i mesuren l’aport nutricional de tot el que mengen.
  • Econòmics: per desgràcia de la seva precària situació econòmica, hi ha qui menja el que pot.

En tots els casos, la manera de menjar esdevé una part important de l’estil de vida, de qui som.



El Rei del Tast és un Gourmet Extrem, que desenvolupa la seva personalitat a través de les sensacions que li produeix el menjar. Imatge.

dijous, 22 d’agost de 2013

Melons low cost

Mentre al Japó es gasten un milió de iens per comprar un meló, al nostre país el meló és una de les fruites més econòmiques i resulta ideal per les grans trobades familiars de l'estiu.

 A la nostra família tenim el costum de trobar-nos uns dies a l’agost a la casa del poble. Som una família prou nombrosa, així que alguns anys hem coincidit més de vint persones a taula cada dia. La intendència resulta força complicada. Imagineu-vos anant al supermercat per fer una compra per vint persones. Només per postres caldria comprar: un parell de dotzenes de iogurts, 4 quilos de pomes, 3 de peres, de préssecs quants n’agafem? Perquè no li agraden a tothom...

El meu tiet Sabino va optar fa uns anys per solucionar el problema a base de melons. Cada estiu arribava amb el maleter carregat de melons. En veure’l ens posàvem les mans al cap: 15 melons? Però on vas! Ell responia amb parsimònia que meló i mig per dinar i per sopar són tres melons al dia, que potser havia fet curt i tot.

Després, mentre fèiem la sobretaula amb un cafè i un tall de meló ens explicava que les senyores, en veure’l a l’hiper amb un carro ple de melons es convencien que era un expert en la tria de melons i li demanaven que, si us plau, en triés un per elles.

El meló low cost al seu hàbitat natural.

I aleshores ens explicava els seus secrets per triar melons. Voleu conèixer aquests secrets?

dimarts, 20 d’agost de 2013

Som el que mengem? (2)

Em sorprendria molt que no haguéssiu sentit mai aquesta expressió (entre altres coses perquè ja ha sortit en aquest blog). De fet, es fa servir tan sovint que costa concretar què significa.

Una interpretació literal ens porta a la idea que els àtoms que formen el nostre cos abans formaven part dels aliments que hem consumit. A través de l’alimentació, estem renovant constantment les peces que ens constitueixen.

Cal evitar dur massa enllà aquesta interpretació literal. És obvi que un ocell que mengi cucs no es converteix en un cuc. No obstant això, sabem que la dieta pot definir la forma i el bon funcionament del cos. Si no donem al nostre cos aliments que continguin les peces que necessita, podem patir greus desordres i malalties. Per manca de vitamines (escorbut), per excés de greixos (malalties coronàries) o de sucres (diabetis),...

Per tant, un dels objectius més importants a tenir en compte quan mengem és que aquestes peces de recanvi que incorporem siguin les que necessitàvem i que estiguin en bon estat.

Caure dins de la marmita de la poció màgica va proporcionar a l'Obèlix una força sobrehumana. El concepte de la poció funciona en aquest còmic perquè els humans hem assumit que som el que mengem. Imatge trobada aquí.

dijous, 15 d’agost de 2013

El meló del milió

Els melons Yubari són probablement la fruita més cara del món. Cada maig, a Hokkaido, se celebra una subasta amb els primers melons de la temporada, que sovint assoleixen preus superiors a 1 milió de iens (uns 5000 euros). 

Jo el primer que penso és que s’ha d’estar ben boig per pagar 5000 euros per 3 quilos de meló. Però el segon pensament que em ve al cap és: quin gust deu tenir un meló tan car? 

Half cut of Yubari melon.JPG
Pel que diuen, aquest meló té un gust dolç i una mica picant, amb una polpa molt fina de color taronja intens. 

Aquests melons són un regal habitual entre els japonesos, especialment en l’àmbit laboral. Per agrair favors o com a mostra de respecte, es poden regalar a caps o a clients importants. 

Si bé els japonesos adoren l’excel·lència i saben valorar la qualitat extrema, també senten gran passió pels diners. Així que no és estrany que molts d’ells, quan reben un meló Yubari com a regal, en comptes de menjar-se’l, el regalin ells també a un client important o un cap. 

 D’aquesta manera, els melons Yubari van passant de mà en mà, com si fossin pilotes de rugby.

dimarts, 13 d’agost de 2013

Som el que mengem? (1)

A les Galápagos, Charles Darwin va descobrir que els ocells de les diferents illes s’havien adaptat al tipus de menjar que cada illa oferia. Va ser un dels primers passos per entendre l’evolució de les espècies.

Aquesta evolució també ens afecta a nosaltres, els humans, com a espècie viva que som. Per exemple, es postula que la introducció de carn a la nostra dieta va permetre un aportament energètic extra, essencial per mantenir un cervell cada cop més gran. El fet de convertir-nos en caçadors també ens va modificar culturalment, en tant que vam començar a desenvolupar eines relacionades amb la caça, estratègies de grup, etc.

I si allò que mengem ens defineix, no és menys important el com ho mengem.  Fixeu-vos en el que diu aquest article de Xatacaciencia:

“Según un grupo de investigadores de la Universidad de Harvard, la capacidad de cocinar y procesar alimentos permitió al Homo erectus, a los neandertales y a los Homo sapiens llevar a cabo un gran salto evolutivo que les diferenció de otros chimpancés y primates.

Este estudio se basa en el hecho de que cocinar comida con fuego y herramientas implica un mayor número de calorías consumidas y menos tiempo necesario para rebuscar y comer. Además de una reducción en el tamaño de los molares y un aumento de la masa corporal.

Al cocinar un alimento estamos predigiriéndolo de algún modo, así que, más tarde, apenas necesitaremos una hora para digerirlo. Los chimpancés, por ejemplo, tardan cinco o seis horas en masticar y digerir sus alimentos. La energía que ahorraron nuestros antepasados en la digestión fue aprovechada evolutivamente para alimentar un cerebro en proceso de expansión.”


Per tant, no només som el que mengem. També som el que cuinem. I el que van menjar i cuinar els nostres avantpassats.

dijous, 8 d’agost de 2013

Presentació del blog

Molts cops hem sentit la frase “si les parets parlessin...”. Doncs bé, aquest blog està inspirat en les històries que podrien sortir d’una hipotètica conversa amb la nevera.


Una nevera diu molt de les persones que l’utilitzen. Hi ha neveres multiculturals, on conviuen mangos brasilers amb bacallans islandesos, cerveses australianes i pots de salsa Tonkatsu. En canvi, d’altres estan plenes de formatges catalans i verdures conreades a la comarca.

Si hi pensem una estona, podem arribar a sospitar que dins de la nevera hi ha moltes històries per explicar. Com a mínim una per cada ingredient de cada aliment.

La relació dels humans amb el menjar és una de les parts més importants de la cultura. Tots ens alimentem, però cadascú ho fa seguint uns criteris i unes tradicions diferents, que sovint són conseqüència directa d’allò que ha viscut.

Amb aquest blog volem aprendre a escoltar el que ens diuen els aliments. Entendre’ls millor, valorar-los més, ser conscients de fins a quin punt acaben formant part de nosaltres.


Ja que, com explicarem el proper dia, som el que mengem.