dimarts, 31 de desembre de 2013

L'origen de la tradició del raïm de cap d'any

Una de les tradicions més arrelades de les festes nadalenques és prendre 12 grans de raïm per cap d'any, coincidint amb les campanades de mitjanit.

Potser haureu sentit a dir que la tradició es remunta al 1909, quan uns productors llevantins van tenir un excedent de raïm al qual van voler donar sortida. Però sembla que aquest no és l'origen de la tradició sinó que la tradició ja existia i els agricultors la van popularitzar per treure'n profit.

Concretament, a finals del segle XIX ja trobem referències escrites al costum de menjar raïm per cap d'any:

Aquest fragment del setmanari satíric Gedeón, del 14 de gener de 1897, desmenteix una altra publicació que parla del costum madrileny de prendre 12 grans de raïm per cap d'any. Font.

Aquest altre article apareix un any després, el 31 de desembre de 1897 al diari liberal El Imparcial. Font

A partir d'aquí, diu la llegenda que el costum dels madrilenys de prendre raïm a la Puerta del Sol per cap d'any té origen en un ban municipal de 1882, que imposava una quota de 5 pessetes a aquells que volguessin sortir de festa el 5 de gener. Com a resposta, alguns madrilenys van traslladar la festa al cap d'any i van menjar raïm a la Puerta del Sol. Aquesta idea sembla que va sorgir per burlar-se de les famílies adinerades, que prenien xampany i raïm pel sopar de cap d'any.

La tradició es va anar estenent per la resta d'Espanya i per diversos països llatinoamericans i avui és un dels rituals gastronòmics més seguits.

Des de Converses amb la nevera aprofitem aquest moment per acomiadar-nos de vosaltres fins l'any vinent.

Feliç 2014!

dijous, 19 de desembre de 2013

La nostàlgia de la natura i la dieta d'en Zuckerberg.

En el post anterior parlàvem d'algunes formes d'apropament dels urbanites a la cultura rural. Viure a la ciutat desperta en algunes persones una mena d'enyorança pel contacte perdut amb la natura.

Però diuen que la nostàlgia ja no és el que era. I que sovint el passat no va ser tan maco com el recordem. Més encara quan es tracta d'un passat que no hem viscut nosaltres, com passa amb molts urbanites que mai han viscut al camp.

La vida al camp té un vessant dur que no tothom té present. Potser és cert que el menjar hiperprocessat i servit en safates de plàstic ens allunya de la mare natura. Però quants de vosaltres estaríeu disposats a matar i desplomar un gall dindi amb les vostres pròpies mans per fer el dinar de Nadal?

El Nadal vist des del punt de vista dels animals. Font.

Fa un parell d'anys, en Mark Zuckerberg, fundador de facebook, va revolucionar els mitjans quan va afirmar que ell només menjava animals que havia matat ell mateix. Molts van sospitar que amb aquesta confessió, Zuckerberg deixava clar que era un sàdic o un excèntric (o totes dues coses). Ell argumentava que matar els animals el feia més conscient d'allò que menjava.

En el fons es tracta d'una manera de reprendre el contacte amb la natura però tal com era realment, sense versions ensucrades. Afegia en Zuckerberg que amb aquest costum havia après molt sobre agricultura sostenible i sobre animals i que pràcticament s'havia convertit en vegetarià.

A partir d'aquí s'obren moltes reflexions interessants. Quanta gent es faria vegetariana si seguís la dieta d'en Zuckerberg de no menjar cap animal que no hagi matat ell mateix? És natural sentir-se malament per matar un animal que ens anem a menjar? Cap a on està evolucionant la nostra relació cultural amb els animals que ens serveixen d'aliment?

dimarts, 17 de desembre de 2013

Vida i jubilació de les gallines urbanes

La setmana passada parlàvem de diverses formes de vida de les gallines que produeixen els ous que podem comprar. Darrerament a les nostres ciutats estan proliferant els horts urbans i tota una cultura de produir aliments de forma local.

Seguint aquesta línia, a moltes llars urbanes (normalment a cases unifamiliars amb jardí) hi torna a haver gallines. La idea és tenir una font d'ous frescos, sent conscient al 100% de la forma de vida de les gallines que els han post. També és una manera de no perdre el contacte amb la natura i de tenir una mascota exòtica que pot divertir els nens.

Malauradament, molts dels urbanites que s'han apuntat a adoptar gallines no saben que les gallines no ponen ous durant tota la seva vida. Arriba un moment en què, com passa amb les dones, deixen de ser fèrtils. I aleshores se'ls planteja el dilema: què faig amb una gallina que ja no pon ous? La segueixo alimentant? L'abandono al bosc?

Antigament, els pagesos que tenien gallines no s'estaven per romanços. Imaginem que la frase "gallina vella fa bon caldo", deixant de banda el seu sentit figurat, té el seu origen en aquest "problema". Però avui en dia, molts urbanites agafen massa afecte a les gallines i no són capaços de convertir-les en el seu sopar.

Als EEUU, on la cultura neorural té força seguidors, existeixen diverses granges que ofereixen la possibilitat de jubilar les gallines o altres animals. Fins i tot, de tant en tant, surt algun milionari excèntric disposat a erigir-se en una mena de Schindler de les gallines.

Un nen observa una gallina a Animal Place, el santuari per a animals on un milionari ha enviat 3.000 gallines.


Darrere d'aquesta anècdota tan curiosa hi ha una reflexió important sobre si els animals que mengem han de ser alguna cosa més que un producte de consum o si es pot compaginar el fet de menjar-los i que els donem un tracte més humanitari.

Properament, intentarem tractar aquest tema més a fons.

dijous, 12 de desembre de 2013

El número dels ous i la felicitat de les gallines.

Ja fa uns mesos que al supermercat vaig veure una capsa d'ous que s'anunciava com "ous de gallines felices". Potser us estareu imaginant quina mena de tests psicològics fan a les gallines per descobrir el seu grau de felicitat.

El cas és que vaig informar-me sobre els diferents modus vivendi de les gallines i vaig descobrir que cada ou té un número gravat a la closca i que el primer dígit correspon a la manera com viu la gallina. He trobat aquí una imatge que ho resumeix molt gràficament:

Després de llegir les especificacions, crec que entre el 0 i l'1 hi ha una mica de trampa perquè les diferències es troben en aspectes que no es reflecteixen en una foto. I les diferències que veiem entre les fotos (que faci sol, que la gespa sigui més alta...) no surten enlloc de la normativa.

Intentarem resumir les característiques principals de cadascuna de les 4 modalitats:

3. Gallines en gàbies. Les gàbies poden estar apilades les unes sobre les altres, tot i que condicionades adequadament per tal que els excrements no es barregin amb els ous. La densitat de gallines per gàbia és molt alta, amb un espai útil de 600 cm2 per gallina (un full de paper DIN A4 fa 615,3 cm2).

2. Gallines criades al terra. Les gallines ja no estan engabiades però segueixen tenint molt poc espai. Tant en aquest cas com en l'anterior, s'acostuma a tallar el bec a les gallines perquè no s'agredeixin entre elles.

1. Gallines camperes. Les gallines es mouen entre un corral i una zona a l'aire lliure. Tenen espai per moure's amb certa llibertat i no cal tallar els becs.

0. Producció ecològica. La forma de vida és molt semblant a l'anterior (corral i aire lliure) i la densitat de gallines també. El que varia és que un 80% del que mengen ha de provenir de l'agricultura ecològica i que no es faran servir medicaments convencionals per tractar-les.

Com us podeu imaginar, la forma de vida 3 és la més productiva i la que permetrà trobar els ous més barats al supermercat. Hi ha qui afirma que a la Unió Europea les normatives són prou estrictes com perquè aquestes condicions no afectin prou a les gallines i els ous siguin igual de saludables que els de les altres maneres.

I hi ha qui opina que hem de ser més respectuosos amb els animals que ens donen de menjar i que si no donem a les gallines un mínim d'espai és més que probable que tinguin problemes de salut que repercuteixin sobre la qualitat dels ous.

Nosaltres opinem que cal que la gent tingui el màxim d'informació i de formació sobre el que menja (per això fem aquest blog, entre altres raons). I que decideixi en conseqüència.

dimarts, 10 de desembre de 2013

Com tenir una bona digestió?

L’altre dia parlàvem de la importància de digerir bé els aliments. Però, què podem fer per millorar les nostres digestions?

Des d'aquest blog us aconsellem:
  • Mastegar bé. La digestió dels glúcids comença a la boca. La saliva ajuda a processar el pa, la pasta o l’arròs.
  • Tranquil·litat i bons aliments. Menjar hortalisses i fruita fresca us ajudarà a digerir. Especialment indicades la papaia i la pinya, habituals per tancar àpats nadalencs. Per contra, les presses i l’estrès poden provocar-vos més d’un mal de panxa.
  • Cuinar amb pocs greixos. Millor a la planxa que fregit o amb salses greixoses.
  • Molts àpats lleugers millor que pocs i abundants. Així reduïm l’esforç que demanem al nostre aparell digestiu.
  • Descansar després d’un àpat però no estirats. La postura horitzontal dificulta la digestió. És bo sopar d’hora, almenys tres hores abans de ficar-nos al llit.
Per últim, tot i que a alguns licors se'ls anomena digestius, beure alcohol no millora la digestió. L'efecte més evident de l'alcohol és el d'endarrerir la digestió, ja que el mateix alcohol també s'ha de metabolitzar i passa per davant d'altres aliments.

dijous, 5 de desembre de 2013

Contraban

La lluna emergeix darrere de silueta retallada dels turons mentre ell llança l'últim sac de blat al carro. L'esforç l'hauria fet suar si la nit no fos tan freda. Les vaques comencen a caminar. Les guia cap al camí de pols i pedres, el que porta al molí.

Les rodes de fusta i acer fan un soroll terrible. A l'home se li dispara el cor quan, en passar l'última casa del poble, un gos comença a bordar. Potser hi hagi sort i ningú s'aixequi a temps per veure'l, pensa. Sort i complicitat, és clar. Perquè tots els veïns fan el mateix. Cap d'ells pensa renunciar a tenir prou farina com perquè els de casa puguin passar l'hivern sense fam.

El carro travessa lentament els camps de cereal ja collit. De tant en tant s'aixeca una lleugera brisa i un calfred recorre l'esquena de l'home que, per alguna raó, mira enrere per comprovar que segueix portant tota la càrrega.

En arribar a l'encreuament amb la carretera baixa del carro. S'allunya unes passes de la mercaderia per inspeccionar el terreny. No veu ningú. Torna a agafar el carro i ajuda a les vaques a remuntar la pujada fins a la cruïlla. A l'altre costat de la carretera ja es veu el molí. Arria les vaques perquè accelerin el pas però llavors una veu li arriba per darrere, una veu que crida l'alto. Gira el cap i veu dues siluetes coronades per un tricorni.

Li requisen el carro, les vaques i les tres taleques grans de blat que portava. Haurà de pagar perquè li tornin el carro i les vaques. Pel que fa al blat requisat, qui sap si servirà per nodrir les famèliques famílies que van al racionament o si s'utilitzarà per engreixar la fortuna d'algun estraperlista.

La tracció animal va moure l'agricultura durant molts segles i seguia vigent a Espanya fins fa només tres o quatre dècades.

dimarts, 3 de desembre de 2013

Bon profit!

Existeixen diversos rituals per als instants previs a un àpat. L’altre dia ja vam parlar dels qui beneïen la taula o la fotografiaven per a l’Instagram. Però una alternativa tradicional i laica a aquests dos hàbits és desitjar a la resta de comensals “Bon profit!”.

És breu i quedes com una persona educada però no tothom és entusiasta d’aquesta fórmula. Hi ha qui, quan li desitgen bon profit pensa en el quilo i mig de greix que atresora a banda i banda dels abdominals i respon "gràcies" amb la boca petita. Perquè li agradaria que el menjar passés una mica de llarg a través del seu tub digestiu; no caldria aprofitar-lo tot tan bé.

Però no és un desig assenyat. Una bona digestió dels aliments és molt important per a la nostra salut. Quan la digestió és deficient, els nutrients no es processen correctament i el nostre cos rep material en mal estat per al seu funcionament. Es poden crear alguns compostos una mica tòxics i això acaba significant un major desgast de fetge, ronyons, còlon o sistema immunitari.

Per tot això, quan us desitgin “bon profit”, el millor és somriure sense reserves i dir “gràcies!”.

Ser educat no costa gaire diners però cal treballar-hi des de ben petit. Foto.


La setmana vinent us explicarem uns consells per millorar la digestió.