Breu història de la patata

La patata és originària dels Andes. Els primers exploradors espanyols la van portar a Europa. En un principi se la considerava un aliment perniciós i es donava a animals i indigents. Però al segle XVIII AugustinParmentier va estudiar el producte i en va ensalçar les virtuts.

A partir de llavors, la patata es va utilitzar massivament, revolucionant l’agricultura europea. La part positiva és que va ajudar a augmentar la quantitat d’aliment disponible, va davallar la fam i la població va augmentar.

El revers de la moneda fou la dependència de fertilitzants i la introducció d’insecticides, necessaris per mantenir a ratlla l’escarbat de la patata. Més tard, altres cultius també s’apuntarien a aquesta agricultura més moderna i productiva.

Un altre fet negatiu fou la dependència de la patata per alimentar algunes zones del planeta. Per exemple, al segle XIX, un fong que afectava a la patata va matar de gana un milió d'irlandesos i va empènyer a emigrar a Amèrica a molts d'altres.

Si voleu saber més sobre la història de la patata, us recomanem aquest article de Directo al Paladar.

Educar el paladar als restaurants

Intenteu pensar com si fóssiu un nen que va per primera vegada a un restaurant. En principi, un restaurant és un lloc fantàstic on et preparen el menjar que tu esculls.

Ara bé, en general, els restaurants no estan pensats per satisfer els nens. Un nen sol tenir un plat preferit molt senzill (el meu era l'arròs a la cubana, i el vostre?) I tota la resta són plats de segona taula. En un restaurant orientat a adults, al nen li sobra varietat i sofisticació.

Entenc que, evolutivament, anar incorporant aliments diferents a poc a poc té un sentit. Rebutjar els aliments desconeguts és una defensa natural útil quan encara no s'ha après què és comestible i què no.

Com superar aquesta aversió natural i anar incorporant nous aliments a la dieta? Bé, tornant a les primeres vegades que vaig anar a un restaurant, us deixo amb un parell de consells, que recordo que em van donar els meus pares:

1. Demana el que no sabem cuinar a casa: en un restaurant que mereixi aquest nom, hi ha cuiners professionals que saben preparar plats que els aficionats potser no dominem. Si el nen encara no ha provat un plat, seria ideal que la primera impressió la deixéssim en mans d'un professional.

2. Demana l'especialitat de la casa: a vegades el nen diu que no li agrada la paella o els canelons però potser el que passa és que ha provat un arròs passat i pastós o una salsa beixamel amb grumolls de farina. Un bon cuiner pot aconseguir que el nen vegi la diferència i s'animi a donar una segona oportunitat a la paella o als canelons.

Evidentment en ambdós casos hi ha el risc que el nen digui que no li agrada. Una altra opció seria demanar aquests plats vosaltres i deixar-los provar al nen. Llavors el risc és un altre: que li agradi massa i després us toqui a vosaltres menjar el pollastre amb patates que havia demanat el nen mentre ell gaudeix d'aquella caldereta de llagosta que us permeteu una vegada cada cinc anys.

Tipus de melons

En l’anterior post us vam donar uns consells sobre com triar melons però ens vam centrar en la varietat de meló verd, que és la més comuna al nostre país.

Al mercat també podreu trobar altres varietats. Les quatre més conegudes són:

• Melons verds : Dintre d'aquesta varietat, podem trobar també diversos tipus. Un dels més comuns és el meló piel de sapo.
  

  

  
  
• Melons Gàl·lia: Són rodons i grocs. Ideals per famílies més petites.
• Els més bons tenen la pell una mica rasposa i fan bona olor. Ensumeu-los abans de comprar-los.
  
  
  
• Cantaloup: Grisos per fora i taronges per dins.
• Els millors també fan bona olor. Si treu alguna petita gota d'almívar és que és ben madur.

  

  
  
• Melons grocs: Són molt semblants als verds. I, com vam dir amb els melons verds, si esteu dubtant entre dos que fan la mateixa mida, trieu el que pesi més.

  

  
  

Som el que fotografiem? Els hipsters de l’Instagram.

Corrien els 70 quan un jove barceloní va anar a un poble remot de la Castella profunda a conèixer la família de la seva promesa. Imagineu-vos l’escena: germans, pares i avis s’asseuen a taula. És un dinar senzill però consistent, d’aquells que ve de gust quan hi ha gana, que és el cas. L’avi, patriarca de la família, diu:

-Comencemos.

El jove català fa un gest entusiasta d’aprovació i repeteix “comencemos” mentre la cullera fa un vol en picat cap al plat, recull uns suculents cigrons estofats i torna a alçar el vol cap a la boca. Però s’atura a escassos centímetres, en sentir la veu de l’avi, que enganxa les paraules en una lletania.

-Damos-gracias-a-Dios-por-estos-alimentos...

El jove català es queda glaçat, amb la cullera a tocar dels llavis, mentre la benedicció s’allarga durant cinc minuts més.

Més de tres dècades més tard aquesta escena sembla obsoleta per a alguns. Per a d’altres, en canvi, si teniu amics hipsters, segur que heu viscut situacions semblants. Aneu al restaurant modern de torn, us porten el primer plat i, mentre saliveu, el vostre amic insisteix en prendre diverses instantànies de cada plat.

La diferència amb l’avi patriarca és que els hipsters també “beneiran” el segon plat i les postres.

Donem gràcies a Instagram per aquests aliments que compartirem amb la resta d'usuaris. Beneeix-los amb molts likes.

Com triar bons melons?

Triar fruita és tot un món. Perquè quan anem al mercat podem utilitzar la vista, el tacte, l’olfacte i fins i tot la oïda però normalment no la podem tastar.

En algunes fruites, la percepció encara està més restringida perquè en veiem la part de fora però no la que es menja. El cas del meló és probablement el més paradigmàtic, ja que fins i tot té frases fetes a la cultura popular que fan referència a la incògnita de si sortirà bo o dolent. Per exemple:

És un meló per obrir.

Avui donem uns consells bàsics per triar bons melons.

Ens centrem en la varietat de meló verd, que és el més consumit al nostre país.

• Ha de ser dens. Entre dos de la mateixa mida, agafeu el que pesi més. Que soni ple quan li donis un cop.
• La pell ha de ser una mica rasposa.
• El fons de la pell ha de ser groc.
• Comprar-los quan en sigui temporada. Els millors són del juliol i l’agost.
• Que tinguin les puntes arrodonides, no punxegudes.

I vosaltres, teniu altres trucs per triar melons?

Som el que mengem? (3)

Els humans tenim unes arrels biològiques o genètiques i unes altres de culturals. Quan mengem, a més d’incorporar uns nutrients determinats, també estem menjant molts elements culturals o històrics.

Quan anem a casa de l’àvia i ens prepara un estofat que ha passat de generació en generació durant segles, aquell menjar diu molt de qui és la nostra àvia. I, quan l’assaborim i l’incorporem al nostre cos, també passem a formar part de la història gastronòmica de la família.

Les receptes pertanyen a una àvia, a una família, a una regió, a un grup ètnic o a una classe social. En definitiva, cada cop que mengem o cuinem ens estem apropant a una cultura gastronòmica o a una altra. Ens estem definint respecte al menjar.

Segons la manera de menjar de cadascú, podríem establir els següents grups:

• Tastaolletes: els agrada gaudir dels milers de possibilitats que ofereix internet i una ciutat cosmopolita.
• Identitaris: gaudeixen amb els plats “de tota la vida” i s’identifiquen amb la cuina amb què han crescut.
• Conscienciats: prioritzen l’origen dels aliments i la història que hi ha darrere d’ells. I es fan vegetarians o vegans o defensors dels productes d’agricultura ecològica per evitar contribuir a l’impacte negatiu sobre el nostre entorn natural.
• Saludables: busquen la salut i mesuren l’aport nutricional de tot el que mengen.
• Econòmics: per desgràcia de la seva precària situació econòmica, hi ha qui menja el que pot.

En tots els casos, la manera de menjar esdevé una part important de l’estil de vida, de qui som.

El Rei del Tast és un Gourmet Extrem, que desenvolupa la seva personalitat a través de les sensacions que li produeix el menjar. Imatge.

Melons low cost

Mentre al Japó es gasten un milió de iens per comprar un meló, al nostre país el meló és una de les fruites més econòmiques i resulta ideal per les grans trobades familiars de l'estiu.

 A la nostra família tenim el costum de trobar-nos uns dies a l’agost a la casa del poble. Som una família prou nombrosa, així que alguns anys hem coincidit més de vint persones a taula cada dia. La intendència resulta força complicada. Imagineu-vos anant al supermercat per fer una compra per vint persones. Només per postres caldria comprar: un parell de dotzenes de iogurts, 4 quilos de pomes, 3 de peres, de préssecs quants n’agafem? Perquè no li agraden a tothom...

El meu tiet Sabino va optar fa uns anys per solucionar el problema a base de melons. Cada estiu arribava amb el maleter carregat de melons. En veure’l ens posàvem les mans al cap: 15 melons? Però on vas! Ell responia amb parsimònia que meló i mig per dinar i per sopar són tres melons al dia, que potser havia fet curt i tot.

Després, mentre fèiem la sobretaula amb un cafè i un tall de meló ens explicava que les senyores, en veure’l a l’hiper amb un carro ple de melons es convencien que era un expert en la tria de melons i li demanaven que, si us plau, en triés un per elles.

El meló low cost al seu hàbitat natural.

I aleshores ens explicava els seus secrets per triar melons. Voleu conèixer aquests secrets?