L'origen de la tradició del raïm de cap d'any

Una de les tradicions més arrelades de les festes nadalenques és prendre 12 grans de raïm per cap d'any, coincidint amb les campanades de mitjanit.

Potser haureu sentit a dir que la tradició es remunta al 1909, quan uns productors llevantins van tenir un excedent de raïm al qual van voler donar sortida. Però sembla que aquest no és l'origen de la tradició sinó que la tradició ja existia i els agricultors la van popularitzar per treure'n profit.

Concretament, a finals del segle XIX ja trobem referències escrites al costum de menjar raïm per cap d'any:

Aquest fragment del setmanari satíric Gedeón, del 14 de gener de 1897, desmenteix una altra publicació que parla del costum madrileny de prendre 12 grans de raïm per cap d'any. Font.

Aquest altre article apareix un any després, el 31 de desembre de 1897 al diari liberal El Imparcial. Font. 

A partir d'aquí, diu la llegenda que el costum dels madrilenys de prendre raïm a la Puerta del Sol per cap d'any té origen en un ban municipal de 1882, que imposava una quota de 5 pessetes a aquells que volguessin sortir de festa el 5 de gener. Com a resposta, alguns madrilenys van traslladar la festa al cap d'any i van menjar raïm a la Puerta del Sol. Aquesta idea sembla que va sorgir per burlar-se de les famílies adinerades, que prenien xampany i raïm pel sopar de cap d'any.

La tradició es va anar estenent per la resta d'Espanya i per diversos països llatinoamericans i avui és un dels rituals gastronòmics més seguits.

Des de Converses amb la nevera aprofitem aquest moment per acomiadar-nos de vosaltres fins l'any vinent.

Feliç 2014!