dijous, 5 de desembre del 2013

Contraban

La lluna emergeix darrere de silueta retallada dels turons mentre ell llança l'últim sac de blat al carro. L'esforç l'hauria fet suar si la nit no fos tan freda. Les vaques comencen a caminar. Les guia cap al camí de pols i pedres, el que porta al molí.

Les rodes de fusta i acer fan un soroll terrible. A l'home se li dispara el cor quan, en passar l'última casa del poble, un gos comença a bordar. Potser hi hagi sort i ningú s'aixequi a temps per veure'l, pensa. Sort i complicitat, és clar. Perquè tots els veïns fan el mateix. Cap d'ells pensa renunciar a tenir prou farina com perquè els de casa puguin passar l'hivern sense fam.

El carro travessa lentament els camps de cereal ja collit. De tant en tant s'aixeca una lleugera brisa i un calfred recorre l'esquena de l'home que, per alguna raó, mira enrere per comprovar que segueix portant tota la càrrega.

En arribar a l'encreuament amb la carretera baixa del carro. S'allunya unes passes de la mercaderia per inspeccionar el terreny. No veu ningú. Torna a agafar el carro i ajuda a les vaques a remuntar la pujada fins a la cruïlla. A l'altre costat de la carretera ja es veu el molí. Arria les vaques perquè accelerin el pas però llavors una veu li arriba per darrere, una veu que crida l'alto. Gira el cap i veu dues siluetes coronades per un tricorni.

Li requisen el carro, les vaques i les tres taleques grans de blat que portava. Haurà de pagar perquè li tornin el carro i les vaques. Pel que fa al blat requisat, qui sap si servirà per nodrir les famèliques famílies que van al racionament o si s'utilitzarà per engreixar la fortuna d'algun estraperlista.

La tracció animal va moure l'agricultura durant molts segles i seguia vigent a Espanya fins fa només tres o quatre dècades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada