Mentre al Japó es gasten un milió de iens per comprar un meló, al nostre país el meló és una de les fruites més econòmiques i resulta ideal per les grans trobades familiars de l'estiu.
A la nostra família tenim el costum de trobar-nos uns dies a l’agost a la casa del poble. Som una família prou nombrosa, així que alguns anys hem coincidit més de vint persones a taula cada dia. La intendència resulta força complicada. Imagineu-vos anant al supermercat per fer una compra per vint persones. Només per postres caldria comprar: un parell de dotzenes de iogurts, 4 quilos de pomes, 3 de peres, de préssecs quants n’agafem? Perquè no li agraden a tothom...
El meu tiet Sabino va optar fa uns anys per solucionar el problema a base de melons. Cada estiu arribava amb el maleter carregat de melons. En veure’l ens posàvem les mans al cap: 15 melons? Però on vas! Ell responia amb parsimònia que meló i mig per dinar i per sopar són tres melons al dia, que potser havia fet curt i tot.
Després, mentre fèiem la sobretaula amb un cafè i un tall de meló ens explicava que les senyores, en veure’l a l’hiper amb un carro ple de melons es convencien que era un expert en la tria de melons i li demanaven que, si us plau, en triés un per elles.
El meló low cost al seu hàbitat natural.
I aleshores ens explicava els seus secrets per triar melons. Voleu conèixer aquests secrets?
Tinc ganes que ho expliquis!
ResponEliminaNo ho expliquis doncs llavors tothom ho sabra!
ResponElimina