Hem parlat en aquest blog de la guerra del pa, que ha portat al carrer barres de pa a 20 cèntims. Molts sospitaran que aquest pa és d'una qualitat inferior al que es ven per preus 5 o 10 vegades més cars. És així?
Bé, no he provat el pa de 20 cèntims però no he sentit dir a ningú que sigui un bon pa. Està clar que aquest producte es ven degut al seu preu, no a cap altra qualitat. Després, hi ha algun truc per fer passar millor aquest pa, com escalfar-lo o torrar-lo abans de menjar-se'l.
Malauradament, comprar pa car tampoc és garantia d'un producte de qualitat. Sí, per menys d'un euro és difícil trobar una bona barra de pa. Però podem trobar pans molt dolents a preus escandalosos. Darrerament estan proliferant boutiques de pa que són elitistes quant a preu però no sempre pel que fa a la qualitat. Aquí en teniu una crítica ferotge.
Algunes argúcies utilitzades en aquests llocs són:
- Fer passar per artesà un pa que no ho és.
- Oferir moltes varietats de pa (barra gallega, txapata, pa d'olives, de nous...) creades totes a partir d'una massa mediocre.
- Oferir el pa calent.
En el fons, el problema és que molts consumidors, o no saben distingir el bon pa, o ja es conformen amb el pa dolent. I això acorrala els forners artesans que, d'una banda tenen la competència del pa barat i, de l'altra, la de pans que es fan passar per artesans sense ser-ho.
I enmig de totes aquestes batalles de farina es troben els consumidors, una mica desorientats. Properament donarem uns consells per aprendre a distingir el bon pa.
I enmig de totes aquestes batalles de farina es troben els consumidors, una mica desorientats. Properament donarem uns consells per aprendre a distingir el bon pa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada