dimarts, 10 de setembre del 2013

Educar el paladar als restaurants

Intenteu pensar com si fóssiu un nen que va per primera vegada a un restaurant. En principi, un restaurant és un lloc fantàstic on et preparen el menjar que tu esculls.

Ara bé, en general, els restaurants no estan pensats per satisfer els nens. Un nen sol tenir un plat preferit molt senzill (el meu era l'arròs a la cubana, i el vostre?) I tota la resta són plats de segona taula. En un restaurant orientat a adults, al nen li sobra varietat i sofisticació.

Entenc que, evolutivament, anar incorporant aliments diferents a poc a poc té un sentit. Rebutjar els aliments desconeguts és una defensa natural útil quan encara no s'ha après què és comestible i què no.

Com superar aquesta aversió natural i anar incorporant nous aliments a la dieta? Bé, tornant a les primeres vegades que vaig anar a un restaurant, us deixo amb un parell de consells, que recordo que em van donar els meus pares:

1. Demana el que no sabem cuinar a casa: en un restaurant que mereixi aquest nom, hi ha cuiners professionals que saben preparar plats que els aficionats potser no dominem. Si el nen encara no ha provat un plat, seria ideal que la primera impressió la deixéssim en mans d'un professional.

2. Demana l'especialitat de la casa: a vegades el nen diu que no li agrada la paella o els canelons però potser el que passa és que ha provat un arròs passat i pastós o una salsa beixamel amb grumolls de farina. Un bon cuiner pot aconseguir que el nen vegi la diferència i s'animi a donar una segona oportunitat a la paella o als canelons.

Evidentment en ambdós casos hi ha el risc que el nen digui que no li agrada. Una altra opció seria demanar aquests plats vosaltres i deixar-los provar al nen. Llavors el risc és un altre: que li agradi massa i després us toqui a vosaltres menjar el pollastre amb patates que havia demanat el nen mentre ell gaudeix d'aquella caldereta de llagosta que us permeteu una vegada cada cinc anys.


2 comentaris:

  1. Ai, els nens, ja ho diuen que les manies són una mostra d'infantilisme. Jo he perdut moltes manies, però encara no puc suportar, en absolut, les cremes o purés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cadascú té les seves manies. Suposo que l'ideal és reduir-les en la mesura del possible per poder dur una bona dieta.

      Elimina