dimarts, 13 d’agost de 2013

Som el que mengem? (1)

A les Galápagos, Charles Darwin va descobrir que els ocells de les diferents illes s’havien adaptat al tipus de menjar que cada illa oferia. Va ser un dels primers passos per entendre l’evolució de les espècies.

Aquesta evolució també ens afecta a nosaltres, els humans, com a espècie viva que som. Per exemple, es postula que la introducció de carn a la nostra dieta va permetre un aportament energètic extra, essencial per mantenir un cervell cada cop més gran. El fet de convertir-nos en caçadors també ens va modificar culturalment, en tant que vam començar a desenvolupar eines relacionades amb la caça, estratègies de grup, etc.

I si allò que mengem ens defineix, no és menys important el com ho mengem.  Fixeu-vos en el que diu aquest article de Xatacaciencia:

“Según un grupo de investigadores de la Universidad de Harvard, la capacidad de cocinar y procesar alimentos permitió al Homo erectus, a los neandertales y a los Homo sapiens llevar a cabo un gran salto evolutivo que les diferenció de otros chimpancés y primates.

Este estudio se basa en el hecho de que cocinar comida con fuego y herramientas implica un mayor número de calorías consumidas y menos tiempo necesario para rebuscar y comer. Además de una reducción en el tamaño de los molares y un aumento de la masa corporal.

Al cocinar un alimento estamos predigiriéndolo de algún modo, así que, más tarde, apenas necesitaremos una hora para digerirlo. Los chimpancés, por ejemplo, tardan cinco o seis horas en masticar y digerir sus alimentos. La energía que ahorraron nuestros antepasados en la digestión fue aprovechada evolutivamente para alimentar un cerebro en proceso de expansión.”


Per tant, no només som el que mengem. També som el que cuinem. I el que van menjar i cuinar els nostres avantpassats.

2 comentaris:

  1. Felicitats pel bloc! M'interessa molt tot el que envolta la gastronomia.

    ResponElimina