La toxicitat de la patata

Com vam explicar en Breu història de la patata, la relació entre la patata i els europeus no va començar gaire bé. Quan els exploradors espanyols van portar la patata d’Amèrica, de seguida va agafar molt mala fama.

Part d’aquesta fama fou merescuda ja que la patata era bastant tòxica. La patata conté tot un seguit de substàncies com la solanina, que té propietats fungicides i pesticides. A prop de la pell, la patata disposa d’una línia de defensa natural contra els organismes que se la volen menjar.

El cultiu per part dels humans ha anat seleccionant varietats menys tòxiques. Però així i tot es recomana no menjar la pell de la patata, la part verda o menjar-se-la crua.

Si sou de ciències, us deixo unes dades per si voleu calcular quantes patates es necessitarien per enverinar-vos. La DL50 de la solanina és de 42 mg/kg (molt similar a la de la nicotina). I les patates contenen uns 0.075 mg de solanina per gram de patata.

Si els vostres assassins no tenen tanta paciència, ho podrien provar amb la pell d’una patata anomenada Snowden, que conté 3,5 mg de solanina per gram de pell de patata.