Com vam explicar en Breu història de la patata, la relació
entre la patata i els europeus no va començar gaire bé. Quan els exploradors
espanyols van portar la patata d’Amèrica, de seguida va agafar molt mala fama.
Part d’aquesta fama fou merescuda ja que la patata era
bastant tòxica. La patata conté tot un seguit de substàncies com la solanina, que té propietats
fungicides i pesticides. A prop de la pell, la patata disposa d’una línia de
defensa natural contra els organismes que se la volen menjar.
El cultiu
per part dels humans ha anat seleccionant varietats menys tòxiques. Però
així i tot es recomana no menjar la pell de la patata, la part verda o
menjar-se-la crua.
Si sou de ciències, us deixo unes dades per si voleu
calcular quantes patates es necessitarien per enverinar-vos. La DL 50 de la solanina és de 42 mg/kg (molt similar a la de la nicotina). I les
patates contenen uns 0.075 mg de solanina per gram de patata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada