El go shiki japonès recomana incloure els 5 colors en cada àpat (blanc, groc, vermell, verd i negre/marró). Alguns restaurants del Japó, en el ticket de compra, t’informen del percentatge d’aliments de cada color que has consumit en el teu àpat.
Acostumats a veure el desglossament dels aliments en proteïnes, glúcids i greixos, ens ve al cap que aquesta informació cromàtica pot ser una primitiva aproximació a l’estudi nutricional. Si aconseguim menjar equilibradament quant a colors, potser estem duent una dieta variada i més o menys equilibrada.
Val a dir que l’all, la llet, l’arròs, les ametlles i el peix, malgrat ser tots ells blancs, són nutricionalment força diferents entre si. Però qui més qui menys juga amb la composició de colors quan cuina. Ens agrada posar tomàquet o pastanaga a l’amanida “perquè no estigui tan verda”.
Al capdavall, sempre hem dit que el menjar “entra per la vista”. I darrerament, amb la proliferació de hipsters que fan fotografies al menjar i l’abundància de blogs amb receptes de cuina, el color ha esdevingut un element central a la gastronomia.
Si les cinc peces de fruita o verdura que aconsellen prendre són cadascuna d'un dels cinc colors, devem estar davant d'una dieta ben equilibrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada