dijous, 24 d’octubre del 2013

El blat durant la postguerra espanyola (o com comprar barat un pa que no existeix).

La Guerra Civil Espanyola va deixar un país empobrit i famolenc. Per evitar la gana, el govern va optar per intervenir el preu del blat, obligant a tots els agricultors a vendre tota la seva producció a l’Estat a un preu fix.

La feina de pagès sempre ha estat dura. Però en èpoques de fam, estar prop dels aliments et pot salvar la vida.


Els pagesos van respondre de dues maneres: abandonant el cultiu del blat per altres productes més rendibles i ocultant part de la producció de blat, ja fos per consum propi (en el cas dels petits productors) o per al contraban o estraperlo (en el cas dels grans terratinents).

A aquest fet es van unir dos factors més: les sequeres i l’exportació de productes agrícoles a Alemanya per pagar l’ajuda dels nazis al bàndol franquista.

La política de fixació de preus va servir per mantenir baix el preu del pa, sí. Però era un pa que no existia. Més enllà del pa proveït pel racionament (poc i de mala qualitat), l’únic pa que es podia comprar era el del mercat negre o estraperlo i fàcilment costava 6 o 8 vegades el preu oficial.

En resum, que la mesura del govern franquista va aconseguir “pa per avui i gana per a demà”.

2 comentaris:

  1. Els avis, que no eren rics però vivien a pagès, m'havien explicat que van poder alimentar a algunes persones que fugien de la gana de les ciutats

    ResponElimina
    Respostes
    1. A les ciutats es va passar molta molta gana. A més dels testimonis que ho corroboren hi ha la prova de l'estraperlo: traficar amb menjar només és un bon negoci si hi ha molta gent que passa molta gana.

      Elimina